Òscar Sarramia
L’Òscar va ser pare i va quedar de pedra: allò no era el que li havien explicat. Tenir una criatura al seu càrrec i intentar conciliar la criança amb la seva feina com a il·lustrador va ser tot un repte! Com a teràpia, va dibuixar el primer any de convivència amb el seu fill, mentre reflexionava (amb molt sentit de l’humor) sobre allò que estava vivint: des del que se sua per cordar el pijama a un nadó fins al sentit més transcendental de la paternitat.
“M’ha caigut molta responsabilitat al damunt… Sóc un home, un mascle, un tio… i no crec haver sentit mai a la vida com afrontar la teva existència amb un fill al costat. Entre dones sí que hi ha una transmissió generacional d’informació, però com que els homes no parlem d’aquesta mena de coses… Així ens va”.
Té raó: es parla poc, en general, de l’experiència paterna, i els pares tampoc en parlen gaire, tot i que per a ells sol ser un canvi brutal. Si ja ho has viscut, tens tots els números de sentir-te identificat amb aquest llibre. Si estàs a punt de viure-ho, prepara’t per conèixer la veritat. I, en qualsevol cas, com a mínim riuràs una estona.
Òscar Sarramia va néixer a Lleida el 1972. De petit feia el que feien tots els nens del 72: jugava al carrer, es pelava els genolls, mirava aquella televisió que només tenia dos canals, berenava Nocilla, somiava amb ser futbolista i omplia de dibuixos els marges dels llibres de l’escola.
Un dia el seu pare va decidir aprendre a pintar a l’oli i l’Òscar va descobrir que li encantava acompanyar-lo. Des de llavors, jugar a futbol i dibuixar van ser les seves dues passions. Va començar a dibuixar per a fanzines sobre futbol i rock; després de comprovar que com a futbolista no arribaria gaire lluny, es va formar com a il·lustrador i va provar sort amb tot tipus d’estils: publicitat, premsa, dibuixos animats… Precisament mentre treballava a Barcelona en una d’aquestes sèries de dibuixos animats va rebre la trucada de l’Adriana, la seva parella: estava embarassada. Fins aleshores tota la seva vida havia anat com la seda, com si fos «de manual». Després d’aquell moment, però, tot canviaria: estava a punt de ser pare…
Sé el primero en valorar “I tot d’una pare”
Productos relacionados
En català
En català
En català
En català
En català
En català
En català
Valoraciones
No hay valoraciones aún.